Nord-Sud: Les veus dels pobles

Molts interessants els debats a l'assignatura de TE. M'ha costat decidir-me quins fils seguir, al final m'he decantat pels dos últims. Vaig seguint amb interès tot all``o que exposen els companys i companyes d'aula. És sorpenent el nivell i el nivell que s'aboca. Un punt que m'ha cridat l'atenció i que trobo molt encertadíssim és el que esmenta a la guia de siguis del grup que siguis, tant si sintonitzes o no plenament amb aquest, allò que exposis com a mínim sigui el que realment creus... Evidentment això fa que calgui filar molt prim!
Us passo un dels escrits que he publicat al fil "Intel·ligència de la Nevera" (Dins NEVERA FRACTURES).

Les veus dels pobles

Jo mantinc que el més important de tot pel que fa a la relació, cooperació, intercanvi i comerç entre pobles és l’esperit d’entesa i diàleg, de cerca del bé comú, de respecte i recolzament. La ciència i la tecnologia, els recursos materials i les institucions, en la mesura que calgui, han d’estar en tot cas per mantenir el que és més important a nivell social.

Seguint a Domènech i Tirado (2002) “...En altres paraules, allò social no és el que ens manté junts, sinó el que és mantingut.” ¹ El que cal preservar són els valors en positiu, la riquesa lingüística, la pluralitat cultural. I si una determinada tecnologia, un determinat interès parcial o de grup no està al servei d’això és a més de legítim del tot necessari defensar les necessitats reals de la ciutadania, demandar canvis, exigir millores i  plena responsabilitat.

Lligat amb alguns del mites que hem treballat al mòdul, per exemple el ‘mite de les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius’ i el ‘mite de la neutralitat de les TIC’,² ho podem extrapolar als problemes econòmics i al paper partidista que hi juguen malauradament molts mitjans de comunicació en les relacions Nord-sud.

S’ha constatat i el que relata el corresponsal de la reunió a Londres n’és paradigmàtic, que els mitjans de comunicació, els grups de pressió que els mantenen, fins i tot molts professionals conscientment o no, de neutrals no ho són pas, ben al contrari. La realitat dels països pobres o emergents sovint arriba distorsionada i, en molts casos, només són notícies negatius.

Caldria afegir un altre mite, en aquest sentit, que sembla voler abarcar tots els altres i és el del creixement. Un creixement al preu que sigui i a costa de qui sigui, evidentment que no seran ni els poderosos ni els països desenvolupats per a alguns acostumats a viure a costa dels altres. I malauradament, a través de la tecnologia ha resultat més fàcil, més eficaç i més ràpid fer-ho i, al damunt, amb el fals objectiu d’apostar pel progrés. Com intel·ligentment respon Maneka Gandhi als periodistes sorneguers:”...Si és necessari retirar els CFC, els retirarem. Però necessitem accedir a les noves tecnologies per produir els substitus.”³ El que no té sentit als bons ulls i sota el prisma de l’objectivitat i la imparcialitat que qui ha estat causant d’una malaltia, a través d’uns productes nocius no se’n faci responsable, demani la seva eliminació, plantegi la col·laboració per a aital programa i negui el pa i la sal a qui ja n’està ben tip.

El que molts volem, tant del sud com del nord, és que no hi hagi ni tercers móns ni patis de la vergonya. No apostem per un primer món, ni un segon per als ressagats, sinó per un sol món, més just i solidari, més lliure i més acollidor.

(1) http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html(2) Cabero, J. Educació i tecnologia: fonament teòrics.
(3) Fernández, L. El autismo del Norte (1995)

Ben cordialment,
Manel Parra
Mestre de Primària i estudiant de Psicopedagogiamparraca@uoc.edu http://maneltic.blogspot.com