Família i escola

L'aliança entre família i escola: clau de l'èxit educatiu?

Quin és el rol i el lloc de les famílies a l'escola? El treball amb famílies és una part central del "fer de mestre"? L'escola tem la participació i la crítica de les famílies? Les famílies desconfien dels mestres? Pensen que el mestre només treballa pels seus interessos? Existeix un espai de trobada i de diàleg en els centres d'educació obligatòria? Com es poden construir aliances entre docents i famílies per afavorir l'èxit escolar? Escola i família poden treballar plegades en favor dels infants i joves des de la coresponsabilitat?
Per debatre sobre aquestes preguntes, la Fundació Jaume Bofill us convida a l’acte en què intervindran els autors del llibre Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats, que es presentarà en el mateix acte:
Antoni Tort, professor de pedagogia a la Universitat de Vic.
Jordi Collet, professor de sociologia a la Universitat de Vic.
També participaran: Àlex Castillo, president de la FaPaC.
Gené Gordó, subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa del Departament d'Ensenyament (pendent de confirmar).

Dimarts 17 de juliol de 2012, a les 18.30h
Sala Cotxeres del Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107 - Barcelona
Capacitat limitada de la sala
Accés lliure. Només cal confirmar l’assistència
Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats és una contribució crítica al debat sobre els vincles entre els docents i les famílies de l'alumnat; una qüestió incòmoda i cabdal alhora per comprendre els resultats desiguals de l'alumnat. S'hi qüestiona el discurs actual d'acusació mútua entre mestres i progenitors, i s'hi proposen elements per a una vinculació alternativa que porti a millorar l'equitat dels resultats acadèmics.

Una cita per pensar-hi

The dash When you die, you will be shown as a birth date, a death date and a dash between. Live your life so that people will remember the dash, not the numbers.

Mostra documental del Miniprojecte

1. És possible una millora del nostre estudi i treball personals?

2. Podem comptar amb els recursos tecnològics?

3. Fins on es pot arribar amb la creació d'un Wiki?

4. Quins nous camps s'han obert?

Bàsicament el que s'ha creat és la Wiki. I dins d'aquesta apareixen tota mena d'escrits, documents, vincles, dibuixos, fotos, jocs, etc.

Us passo l'adreça de la Wiki que s'ha anat creant al llarg d'aquestes setmanes. Quan miro enrere em faig creus de tot el que s'ha fet, de tot el que poden fer els alumnes bàsicament.

http://apbturoroquetes.wikispaces.com/Inici 

Escola a la Xarxa

Tota mena de pàgines web educatives, culturals i artístiques per a totes les edats

A Internet podem trobar desenes de web amb recursos educatius en formats com text, àudio o vídeo enfocades a proporcionar eines que permetin als estudiants i també a qualsevol persona construir, complementar o compartir els seus coneixements.

Hi ha pàgines que permeten aprendre a través de vídeos, com  Youtube, Khan Academy o Wikisaber.

Altres a través d’infografies, amb quantitat d’activitats i jocs tenim Educaplus. http://www.educaplus.org/

En altres casos s’utilitza també el text, ja sigui a través de llibres escanejars (Google Llibres) o digitals (Viquitexts, Textoscientíficos o el Projecte Gutenberg).

Igualment es poden utilitzar cercadors de bibliografia, com passa amb Google Acadèmic i Pregunte.es.

A la xarxa també hi ha pàgines amb classes gravades en universitats i escoles, conferències i ponències, com succeeix a YouTube EDU o iTunes –U.

I tenim la possibilitat d'accedir a contingut original de museus, monuments, ciutats: Google Earth o Google Art Project, amb 32.000 obres de 155 col·leccions, o webs més específiques com la del Museu del Prado, que conté més de 1.600 biografies d'artistes.

Per a les consultes ortogràfiques i gramaticals hi ha pàgines com la de l’institut d’Estudis Catalans (IEC) o  de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i també la de la Fundació BBVA, que permet consultes en línia, a part de diccionaris (Wordreference) i enciclopèdies (Answers.com).

Mapa conceptual del Miniprojecte

Millorem l'estudi i el treball personal

Les grans possibilitats que ens ofereix Youtube...

Hem parlat de les bases de dades, de casos, de l'entorn SL, de Kite, del Cmaps, els blocs, etc. En aquesta línia caldria també parlar de Youtube que ha esdevingut en pocs anys una plataforma àmplia, eficaç, impactant i amb moltíssima difusió. Una cançó, una pel·lícula, un anunci, la grabació d'una festa, l'explicació d'un tema i moltes altres coses més obren pas a interessants debats, coneixences i intercanvis. Us passo l'últim vídeo-clip que he mirat. Una cançó en anglès amb subtítols... Les possibilitats són infinites, com constatem dia a dia a  

A l'hora d'inserir el vídeo al bloc, el wiki o altres entorns tenim diverses possibilitats.
1. Vincular directament l'adreça electrònica: http://youtu.be/ohOtDA3dTAA
2. Utilitzar els mecanismes que ofereix Youtube per tal d'inserir el vídeo i fins i tot la imatge.

Una cita interessant i un vídeo impactant.

“Freedom is nothing else but a chance to be better”

"La libertad no es más que una oportunidad de ser mejor"

“La llibertat no és més que una oportunitat de ser millor” 

Albert Camus

Un petit espai de debat: Amb o sense material?

Els dies 16, 20 i 23 de juny tindrem les diferents proves i exàmens a la UOC. Com en l'anterior semestre, a cada assignatura s'estableixen unes normes o altres. Per exemple, en una d'elles i va haver molt d'enrenou quan la consultora va exposar que  no es podia dur cap mena de material guixat... Al final, i vist que la gran majoria teníem els apunts amb cites, subratllats, anotacions, etc. la consultora es va avenir amablement a acceptar tota mena de material. Un altre cas, on el debat va ser mínim perquè ja d'entrada es va dir, va ser la prova de Disseny, desenvolupament i innovació del currículum, en cap cas es podia dur cap mena de material.
Què en penseu de tot plegat?
M'agradaria recollir diferents opinions, experiències, argumentacions, idees o suggeriments d'aquest tema. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Una pàgina molt interessant

Del bloc de la companya Mercè Gras he agafat el vincle a un interessant Web que té molt a veure amb tot el que estem treballant. Gràcies mercè per aquesta aportació i enhorabona pel teu bloc.
http://www.injuve.es/contenidos.item.action?id=480136891

Miniactivitat 2.4: Second Life

Aprendre a Second Life, entorn SL



"Hola companys, he baixat el programa Second Life i he creat un compte. Espero que vosaltres també ho feu i així podrem quedar per xatejar. Hem de quedar en UN LLOC. (Ja veureu que n'hi ha de diversos: la platja, ...) i A UNA HORA concreta per trobar-nos.
És relativament fàcil, cal triar un personatge, seguir els passos, adreça de correu, data de naixement (La gent deu fer molta trampa). Després et demana si vols la versió gratis, o pagant. Jo he agafat la gratis, que té menys prestacions, però ja està bé.
Per connectar amb mi és rosamaria1234. Espero les vostres per quedar, però tranqui, tenim temps. 
Rosa Maria

“Second Life és un entorn virtual on qualsevol persona pot participar-hi creant el seu propi personatge. Tot el que existeix a Second Life és allò que els seus residents creen i fan. Diferents interaccions que duen a terme en aquesta segona vida i poden ser objecte d'estudis sociològics diversos, tot i que al llarg d'aquest article ens centrem en discernir quin tipus d'accions i aprenentatge duen a terme i de quina manera”.
Teniu molta més informació al vincle d'on hem tret aquesta informació.
Recuperat el 20 de maig de 2012 a http://www.cibersociedad.net/congres2006/gts/comunicacio.php?llengua=ca&id=851
Chelo, Rosa Maria i Manel

Les possibilitats del Freehand

Amb el Freehand pots fer interessants portades. I el bo del cas és que si redueixes la imatge no es distorsiona.
Un exempla ha estat la portada de la PAC d'Avaluació de centres, programes i professors, que vam haver de lliurar ahir. Aquesta és la portada que vaig presentar. Una altra cosa que ha anat molt bé de cara als treballs de la UOC han estat els índex automàtics, que anteriorment no havia utilitzat.

Second Life

Què sap vostè sobre Second Life?

Moltes gràcies per la seva ajuda.

What do you know about Second Life?

Thanks a lot for your help.

O que sabe sobre o Second Life?

Moitas grazas pola túa axuda.

Co wiesz o Second Life?

Wielkie dzięki za pomoc.

あなたは、Second Lifeについて何を知っていますか？

おかげであなたの助けのためにたくさん。

¿Qué sabe usted acerca deSecond Life?

Muchas gracias por su ayuda.

Conceptes informàtics i definicions 'adients'

Un hacker, -llegeixo a El Mundo i segons la definició que en fa un amic d'un hacker-, és "algú capaç de trobar una solució elegant a un problema important". Hackers: Malvats o herois?...
Si vols llegir un interessant article sobre el tema, pots visitar l'enllaç següent:

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/25/navegante/1337954941.html

Tot i que la miniactivitat 2.4 no és obligatòria, trobo que seria interessant donar-li un cop d'ull, repassar el que diu, familiaritzar-se amb els entorns i recursos que s'esmenten, etc. Com es diu al guió de la PAC 2: "La miniactivitat Pac 2.4 és opcional i lliure", i s'incideix molt en el fet de realitzar una activitat col·laborativa.

La meva idea és anar veient el que es demana, fer-ne una reflexió, crear una petita base de dades (amb conceptes, recursos trobats, ...), compartir coneixements, recerques, etc. i fer una pràctica compartida sobre el que s'apunta en aquesta miniactivitat. Sense presses ni grans aspiracions, veure que són els entorns SL, el web 2.0 i altres recursos que s'indiquen o es poden trobar a la xarxa.

• Què és l’entorn SL?
• I un "entorn virtual en forma de micromón multimèdia"? 
• Com podem construir un mapa de conceptes a través de la xarxa?
• ...

Construint un Wiki

Us passo l'adreça del wiki que hem fet per dur a terme el miniprojecte amb l'alumnat de sisè d'un Institut escola de Barcelona..
Com podem veure, els blocs, el moodle, el wiki resulten unes molt bones eines que possibiliten la interacció, el treball significatiu i col·laboratiu, el procés d'aprenentatge i l'avaluació, entre moltes altres coses.

APB Turó de Roquetes

Recursos per al projecte (1)

En el procés de treball del miniprojecte, -una de les eines amb que es treballa en el meu és l'entorn Wiki-, he trobat aquest minitutorial d'uns quatre minuts a Internet. És força entenedor i adient per a l'alumnat de primària. També l'he deixat en el fòrum de l'assignatura.

El meu miniprojecte

Espero que us agradi... Ens anem veient!!

Fitxa Disseny

a. Títol del projecte: Millores en l’estudi i el treball personal

b. Agents personals i tecnologia mediadora Els agents personals són l’alumnat del SEP, els tutors de Sisè. La mestra d’educació especial i la psicòloga de l’EAP faran de mediadores. Els aprenents són els alumnes de Sisè que realitzen 30 minuts diaris de suport escolar personalitzat i el docent és el tutor d’aquests alumnes. Pel que fa a la tecnologia mediadora que intervindrà  en aquest procés d’aprenentatge comptem amb un wikispace, els blocs de la classe, els projectes i el centre, el programa CMap i altres programes (text, imatge, càlcul, per fer trencaclosques, graelles, etc.), ordinadors portàtils, PDI de la classe i connexió a Internet (Tant a la classe com a casa) amb els quals realitzarem part de les tasques d’aquest suport personalitzat.

c. Problema de partença i descripció del problema (tipus, estructuració, complexitat, especificitat de camp) Descripció: A partir dels informes de l’alumnat i d’acord amb el professorat implicat, realitzen el SEP vuit alumnes per classe, on s’intenta treballar d’una manera sistemàtica un seguit d’aspectes que poden incidir en el seu rendiment escolar. Es constaten problemes pel que fa a l’organització i l’autonomia personal, el seguiment i control de les tasques i, com a conseqüència o causa de tot plegat, una certa desmotivació. Es farà ús de les TIC perquè poden resultar molt útils de cara a l’atenció a la diversitat, motivació de l’alumnat i tasca de seguiment, avaluació i control per part de l’alumnat i el professorat. Estructuració: Ens centrarem en tres blocs bàsics amb un nombre d’objectius no massa gran: Comprensió i expressió escrita, hàbits de treballs, eines d’estudi i repàs. En aquest sentit i seguint a Jonassen, 1997) es tractaria d’un problema ben estructurat, amb objectius i activitats molt concretes, clares i específiques. Però el fet que requereixi la integració de diverses competències i de que tracti d’activitats amb molta implicació i interacció entre els agents fa que calgui plantejar diferents vies i solucions, en la línia d’un problema mal estructurat. Tipus: Pel que fa al tipus de problema el situaríem en els de tipus de resolució de dificultats. L’alumnat i el professorat, amb l’espai wiki organitzaran la seva tasca diària, cercaran propostes, completaran els reptes plantejats, faran una tasca col·laborativa per avançar, etc. Pel que fa a l’especificitat de camp: Es tracta d’un problema plenament contextualitzat en el temps i l’espai, ja que el gruix de la proposta es fa tots els dies a la mitja hora del SEP. Tot i que, sovint s’utilitzaran altres hores per implicar la resta de companys/es i també amb la possibilitat que l’alumnat que ho desitgi i tingui els mitjans necessaris, pugui treballar la proposta a casa.

d. Com plantegem el problema als aprenents per tal que els sigui significatiu      Com se’ls apareix a la seva vida quotidiana: partirem de les tasques que s’han realitzat a classe a nivell d’Informàtica amb una recopil·lació dels dibuixos, fotos, treballs, etc. que s’han fet i que anirà molt bé tenir-los per a les activitats de final de curs. Els mestres plantejaran la possibilitat de crear una Wiki, que servirà d’eina per centralitzar tota aquesta tasca que els serà molt útil no només a ells, sinó al conjunt de la classe. El fet que sigui un recurs flexible, amb grans possibilitats i que pot utilitzar-se tant a dins com a fora de la classe, va ser un element decisiu.      Com ho aprofitaran les mediadores (galindaines, propostes, comentaris, opinions, materials, ...): A partir de la tasca feta, de la motivació que es mostri i de la naturalesa dels seus missatges, escrits, dibuixos, etc. la mestra d’educació especial i la psicòloga de l’EAP disposarà d’un ampli material per millorar en aspectes bàsics el seguiment, diagnosi i tractament d’alumnat amb certes necessitats. També aquestes podran recomanar als tutors de realitzar determinades pràctiques o activitats.

e. Context (de l’activitat i dels aprenents) El projecte “Millores en l’estudi i el treball personal” es desenvolupa en un àmbit formal, la mitja hora diària de suport educatiu en un Institut escola de la ciutat de Barcelona. No se centra en cap àrea o competència específica, tot i que pren força la competència d’autonomia personal. Les activitats són bàsicament o bé un recordatori del que es fa a classe o bé una recopil·lació o ampliació d’aquestes, incidint en la comprensió i expressió escrita. Cada grup està format per vuit alumnes; en el primer cinc nois i tres noies. Tot i que, per atendre a unes determinades necessitats en unes determinades activitats s’amplia a quatre més. Aquest alumnat i els tutors estan acostumats a treballar amb les TICs, coneixen els processadors de textos, el paint i les eines bàsiques d’Internet. Tots ells, llevat de dos que ho poden fer a casa d’amics o familiars o a la biblioteca del barri, poden connectar-se fora de l’horari escolar. En l’horari del SEP a l’aula podem disposar de cinc ordinadors portàtils i un ordinador, tots els amb connexió i l’últim connectar a una PDI. Alguns cops es planteja la necessitat d’anar a l’aula d’informàtica on es disposa de més equips i l’alumnat pot treballar individualment donat el cas.

f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals  i físiques dels aprenents. Bàsicament són alumnes que no haurien de tenir cap dificultat pel que fa als estudis, ja que el SEP no s’enfoca a l’alumnat que va a l’aula d’acollida o tenen hores d’atenció a l’aula d’educació especial o amb professorat de reforç. El gruix del grup són alumnes que mostren una actitud, treball i interès força irregular, amb manca d’hàbits de treball i d’autonomia i organització personals. La seva motivació no sempre és la necessària. El seu nivell de comprensió i expressió escrita varia, però pel costat baix, i més lligat al que s’ha esmentat anteriorment que a un endarreriment del desenvolupament o dificultats cognitives i d’aprenentatge. En definitiva és un petit grup força heterogeni. Tampoc són alumnes que mostrin conductes disruptives o trastorns conductuals, ja que el SEP tampoc s’ha enfocat de cara a aquests casos. Però pel que fa a l’actitud i les característiques emocionals, cal destacar cert nivells baixos d’autoestima, mostren una certa inseguretat a l’hora de fer activitats d’una certa complexitat, dificultat d’expressar les seves emocions o un baix nivell de curiositat pels nous descobriments i els nous aprenentatges; la qual cosa no succeeix en altres àmbits de la seva vida: cercle d’amistats, Internet, aficions esportives, etc.). Tampoc és que siguin tranquils o callats, sinó que són força inquiets, xerraires i dispersos. Per això és important trobar recursos, àmbits i moments en què puguin fer coses que els resultin interessants a més a més de senzilles i útils. Per això és important comptar amb la seva implicació des del principi, que vegin que el que faran tindrà resultats positius i vistosos i que amb col·laboració i iniciativa podran assolir els objectius que prèviament coneixeran. Cal diferenciar el cas de dues alumnes que no dominen prou bé el català i que s’han incorporat al projecte perquè creiem que hi ha activitats que els aniran molt bé. I, per últim, referent a les característiques físiques de l’alumnat no es requereixen uns patrons determinats i tothom pot participar en totes les activitats.

g.  Competències específiques a assolir o demostrar. Objectius de forma operativa. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. · Saber comunicar per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació i l’entorn Wiki. · Utilitzar adequadament els diferents recursos TIC. · Familiaritzar-se amb els tres processos bàsics amb les TICs: processadors de textos, tractament de la imatge i navegació per Internet. · Saber respectar i atendre les opinions dels altres. Metodològiques i aprendre a aprendre. ·    Saber accedir, utilitzar i difondre a les TICs, al Wiki i als projectes. ·    Ser capaços de crear nous exemples de tot el que hem treballat. · Aprendre a aprendre a través del treball col·laboratiu, l’ús de les TICs i l’estudi personal. · Aprofundir en l’ús d’Internet, els entorns digitals educatius, alguns programes bàsics, etc. Competència d’autonomia i iniciativa personal. ·   Adquirir les habilitats necessàries per a l'ús de les TIC i fer un bon ús d’una Wiki. ·   Desenvolupar la iniciativa personal pel que fa a la presa de decisions. Competència social i ciutadana ·   Aprendre a conviure i a treballar en equip o en un entorn digital de forma constructiva. ·   Saber exposar les pròpies necessitats, opinions o emocions i respectar la dels altres. OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE · Millorar la comprensió i l’expressió escrita. · Conèixer i saber utilitzar les parts, funcions i possibilitats d’una Wiki. · Saber treballar col·laborativament en aquest entorn. · Respectar i valorar els treballs i les opinions dels altres. · Participar de forma activa en el desplegament de la Wiki, dels seus projectes individuals o en grup · Aprendre a treballar individualment, per parelles o en equip.

h. Continguts

Conceptuals Treball en equip I col·laboratiu. Tècniques d’estudi I treball Coneixement d’una Wiki: elements, functions i possibilitats. Procedimentals Construcció i seguiment d’un projecte a la Wiki. Ajuda col·laborativa de materials, informació i alternatives. Elaboració d’esquemes bàsics amb graelles, vinyetes, etc. Valoració dels resultats dels altres companys i aprenentatge a partir d’aquest. Creació d’un projecte personal amb tres o més recursos treballats. Actitudinals Respecte pels treballs i opinions dels altres. Millora de la curiositat pels nous aprenentatges i nous recursos. Iniciativa per seguir, completar i crear projectes. Responsabilitat pel seu estudi i treball.

i.  Previsió de la seqüència d’activitats, orientació, descripció de la previsió del paper mediador de les TIC. Abans d’iniciar el projecte s’analitzarà amb els tutors implicats, la mestra d’educació especial i la psicòloga de l’EAP quin alumnat, activitats, necessitats, consideracions cal tenir en compte per un bon assoliment del mateix. També aquests professionals faran, conjuntament amb l’alumnat, un seguiment del procés, si es va avançant, si cal modificar algunes propostes, etc. Pel que fa a la mediació de les TICs, l’entorn escollit facilitarà molt el seguiment de les tasques i el procés, però també permetrà que l’alumnat desenvolupi  tot un seguit de projectes a partir de la seva motivació i fins on el seu interès els dugui. En aquest sentit, cal remarcar el fet que la seva tasca la poden veure a casa ells mateixos, mostrar-la als seus pares o servir de plataforma per a properes activitats a nivell de tota la classe de sisè. Pel que fa als projectes, s’anirà de les propostes més necessàries i simples, avançant cadascun dels alumnes d’acord amb el seus aprenentatges i interessos. No tots ho faran tot i de la mateixa manera. L’entorn Wiki permet personalitzar molt les tasques a fer, per exemple, si algú mostra dificultats en la comprensió d’un problema matemàtic es pot recolzar amb un dibuix, un esquema, etc. En cas contrari, si algú té un bon domini del paint o altres programes de tractament de la imatge pot fer activitats molt més complexes. Al final de la proposta, cada alumne haurà de ser capaç de crear un miniprojecte amb la utilització de diferents recursos digitals. Aquests podran fer-se en grup o amb l’ajuda o col·laboració d’altres, tant alumnes com professorat. Es podrà mostrar al grup-classe, a la resta del centre i a les famílies.

j.  Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts. En què et bases per decidir aquest problema i aquestes tasques? Quina investigació empírica ho recolza? Aquest projecte es fonamenta bàsicament en l’aprenentatge constructivista significatiu, amb un enfocament clarament competencial, com marca la LOE i la LEC, l’aprenentatge significatiu que hem vist als apunts,  la teoria sistèmica i el que apunta el professor Artur Noguerol pel que fa a la competència comunicativa, es concreta tot un ampli projecte en un Institut-escola i s’avancen algunes de les propostes, indicacions o dificultats que pot representar la seva posada en marxa. Per a les dues de les grans finalitats del nostre sistema educatiu, la cohesió social i la millora del rendiment acadèmic, cal tenir molt en compte la competència comunicativa de l’alumnat que serà determinant tant per a l’adquisició de nous coneixements, com en el desenvolupament de totes les seves competències o la cohesió amb els seus companys, professorat i altres, amb la implicació de tota la comunitat educativa i l’assessorament d’equips psicopedagògics tant intern com extern i altres experts. Es parteix dels interessos reals de l’alumnat que tenim al SEP, es valora conjuntament amb aquest i els mediadors les tasques que cal fer, amb això es compleix un dels principis bàsics de l’aprenentatge significatiu. En la línia que s’ha apuntat al principi, d’implicar a especialistes i experts, cal tenir en compte el que planteja l’escriptor i filòsof J. Antonio Marina (2009) sobre “La intel·ligència audiovisual” i l’aposta que alguns professionals fan de la “comunicació audiovisual com a eix de totes les àrees” (Noguerol, 2009). El fet de plantejar un projecte per tal que l’alumnat vagi desenvolupant la seva competència expositiva, una major competència lingüística i un major domini de les tecnologies determina tot un seguit d’actuacions i de consideracions prèvies que cal tenir en compte:

k. Procediments i criteris d’avaluació Pel que fa al procés avaluatiu d’aquest projecte serà continu i formatiu i s’implicarà tant a l’alumnat, com el professorat com als professionals de suport. En aquest sentit es farà una avaluació inicial on es recolliran els aspectes bàsics que cal tenir en compte per realitzar millor el projecte (nivells competencials, competència digital, etc.). El professorat farà una avaluació continua de la tasca que l’alumnat faci a la Wiki, en podrà fer les correccions adients, les recomanacions oportunes o les ampliacions necessàries. També la mestra d’educació especial i la psicòloga tindrà una eina important per observar, analitzar i proposar millores en la tasca de l’alumnat. Al llarg del projecte l’alumnat farà un seguit d’autoavaluacions de la seva tasca, que o bé podran ser com a resposta a un qüestionari fet pels mediadors o bé uns comentaris personal. També hi haurà coavaluació i una possible avaluació externa que mesuri el novell d’assoliment dels objectius proposats amb la creació d’aquesta wiki i el projecte. En tot cas, l’avaluació definitiva i per la qual es va iniciar el projecte, serà veure el nivell de millora de l’alumnat implicat en el seu estudi, treball i rendiment escolar, la qual cosa creiem que serà un reflex d’allò que haurà assolit individualment o amb grup a través dels projectes de la Wiki. I més concretament, caldrà avaluar l’alumnat en funció d’uns criteris d’avaluació ben específics i importants, lligats amb les competències, els objectius i els continguts treballats i tenint en compte els blocs que apuntàvem al principi d’aquesta fitxa: Nivell d’ús de l’espai Wiki. Organització del seu treball i estudi. Interès per la seva feina i pels projectes dels altres. Participació activa. Millora de la comprensió i expressió escrita.

l. Previsió de temporalització. Primera setmana de maig:  Avaluació inicial. Motivació inicial, treball de reflexió en grup (Utilització de l’agenda, treball escolar, rendiment acadèmic, possibles millores, etc.). Passi del vídeo amb un minitutorial de Wikis. Segona setmana de maig:  Inici del Wiki: APB Turó de Roquetes. Creació dels primers projectes: 1) Què volem? 2) Recull de galindaines i creació de noves. 3) Els meus dibuixos. 4. Les meves fotos. Inici de la tasca d’autoavaluació, seguiment de les activitats, valoració de les mateixes, etc. Tercera setmana de maig: Utilització de nous recursos per a l’estudi, el treball i el seguiment de tots dos amb nous projectes a la Wiki: 1) Cmaps: camps conceptuals d’alguns temes bàsics. 2) Trencaclosques amb imatges de l’Edat Moderna i contemporània. 3) Vincles amb pàgines de jocs educatius, interactius, etc. Quarta setmana de maig: Posada en comú de les tasques realitzades. Possible ampliació dels membres dels grups de la Wiki i presentació del treball a les classes. Dos nous projectes per fer partícips a tots, prèviament es treballaran al SEP: 1) Paraules amb lletres que es mouen. 2) Qüestionari-enquesta de temes que els interessin. Coavaluació i implicació del grup-classe. Primera setmana de juny: Acabament de la Wiki i Projecte final on l’alumnat participant utilitzi en el seu projecte final dos o més recursos utilitzats (Paraules amb lletres que es mouen, fotos, mapes conceptuals, graelles, esquemes, enquesta, etc.).

Conclusions de la Miniactivitat 2.1

Conclusions

Amb tota la tasca feta, sobretot la que s’ha compartit a l’aula i el gran descobriments del RBD i les biblioteques de casos, he anat ampliant tot un seguit de possibilitats tant a nivell professional com personal. Em resta clar que tant l’un com les altres poden resultar un gran instrument de formació, recerca i millora per a tots els qui tenim a veure amb l’educació. A la pregunta de si “Es pot aprendre a partir de les experiències dels altres?” he de respondre sense cap mena de dubte que sí. Evidentment que al llarg de la nostra experiència s’han donat molts casos d’aquest, no poques vegades d’una forma inconscient. El bo del cas és que d’una manera explícita disposem ara d’unes eines i uns recursos que ens permeten avançar més en aquest sentit.

Podem aprendre plantejant dubtes, reflexions i reptes (Cos del missatge o fitxer adjunt?), amb debats argumentatius com els que s’han fet també en aquestes setmanes sobre alguns temes i també compartint propostes i experiències que hem realitzat a l’aula. En aquest camp, se’ns ha obert una possibilitat exploratòria immensa amb la base de dades KITE, que constitueixi un recull immens de propostes ben concretes i significatives i el RBD.

Tot plegat m’ha ajudat a desenvolupar tot un seguit d’activitats, que he volgut expressament refondre amb les meves idees i necessitats i d’acord amb un determinat context. El fet d’analitzar-les abans però, veure-hi semblances i diferències, la manera d’enfocar un determinat problema o quin és el plantejament avaluatiu ha estat un referent molt útil al llarg de tota aquesta miniactivitat, que no ha estat només una ni ha estat petita ni en el procés ni en els resultats. En aquest sentit, gràcies a ella m’he familiaritzat molt més amb el raonament basat en casos i els quatre processos que implica i que hem hagut d’utilitzar per fer els nostres casos:

·     Trobar casos semblants, amb temes relacionats, un ús dels recursos que ens interessen o de cara a les àrees a treballar per exemple.

·  Utilitzar tota aquesta informació recollida, de vegades de forma inconscient però clarament sumativa, que ens servirà per centrar el procés, resoldre un determinat problema o avançar molt més.

·     Revisar la proposta plantejada, amb tot el que has analitzat prèviament, amb el que estat veient que fan els companys, etc.

·        I en última instància, retenir tot allò que pugui ser significatiu per a propers casos.

I per acabar, cal dir que a través del RBC, l’ús significatiu de les TIC i dels models d’històries o experiències he constatat personalment que es pot avançar, construint els teus propis aprenentatges, que lligat amb el que vam fer anteriorment m’ha comportat alguns canvis conceptuals i un aprenentatge constructivista significatiu. Per tot això, he volgut participar en la tasca que s’ha fet al fòrum i a través dels blocs, reflexionant a partir d’activitats i exemples concrets, posant a l’abast el que bonament he pogut, fent comentaris constructius o oferint informació i propostes que conec o he trobat. I també he fet les dues activitats d’ampliació pel que fa a fer una pinzellada de dos casos fonamentats en el que hem assenyalat: Un enfocat a alumnes de 6è de Primària o 1r. d’ESO i un altre a la formació i comunicació entre tota la comunitat educativa.

El meu cas KITE i l'aprenentatge significatiu recolzar per TIC

Cas: AN3M A 3XPOSAR LLIUR3M3NT I VIUR3 L’3SCOLA

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén

L’alumnat dels dos 6è (Cicle superior de Primària) avancen en l’ús de programes informàtics, com Word, Paint, Excel, Power Point o un cercador d’Internet, a través d’activitats útils, engrescadores, significatives i necessàries del seu “món real”. És l’alumnat més grans de Primària del nostre Institut escola i, malgrat ser dos grups força heterogenis, tant a nivell competencial com de necessitats i interessos, en ambdós cursos mostren molt interès pel que fa a les tasques col·laboratives, l’ús de les tecnologies i les activitats de creació i comunicació. Serà el propi alumnat l’encarregat de crear exposicions sobre temes ben diversos, escollir-ne el format, els recursos i eines a emprar, etc. Aquest cas forma part d’un projecte d’escola per tal d’implicar tota la comunitat educativa en el bon funcionament del centre i les tasques de promoció, comunicació i cohesió.

(Accés al text)  Índex: Contingut

Tot preparant l’escena de les exposicions i vivències

Nivell de l’alumnat: 6è. Cicle superior de Primària. Àrees/Unitats: Llengües (Català, castellà i anglès), educació visual i plàstica, coneixement del medi, música, matemàtiques, informàtica i tutoria. Tipus d’escola: Institut escola públic (De P3 fins a 4t de l’ESO) Ubicació del centre: Urbana (ciutat principal) Situació socioeconòmica de l’alumnat: nivell socioeconòmic baix i mitjà baix. Les tecnologies utilitzades: processament de textos, full de càlcul, programari per a presentacions (Power Point), càmera i vídeo digital, programes de dibuix i de tractament de la imatge (Paint), entre altres. Connectivitat: Connexió de banda ampla i xarxa a totes les aules del centre. Ubicació dels recursos tecnològics emprats (Vegeu Annex I): Bàsicament a les aules (Ordinador i pantalla digital), a l’aula d’informàtica (17 ordinadors, impressora, canó i recursos multimèdia) i cinc ordinadors portàtils disponibles. El centre disposa d’unes quantes càmeres i vídeos digitals.

Informació del mestre

Experiència docent: 21 anys Nivell d’experiència en les TIC: Nivell usuari avançat. Ha fet de coordinador d’informàtica durant uns anys i ha estat assessor-formador d’informàtica. Les fa servir molt a l’escola i a casa.

Fites en la història

Activitats planificades Pluja d’idees per a l’elecció de temes que l’alumnat exposarà a la classe. Esquema bàsic de l’exposició i cerca d’informació a través d’Internet. Composició de l’exposició en el format que cadascun dels grups triï. Exposicions al grup-classe i altres grups desitjats. Nivell d’aprenentatge esperat Saber cercar informació per Internet a través de Google, Viquipèdia, etc. Realitzar un treball en equip i mostrar-se col·laboratius. Conèixer i utilitzar els programes bàsics a nivell d’usuari (Word, Paint, Internet i Power Paint). Fer un bon ús de les càmeres i vídeos digitals. Tipus d’activitat: Exposicions orals, mitjans de comunicació i creació tecnològica, artística i cultural.

Activitats de la història o cas

Tecnologies utilitzades Word i Wordart. Càmera, vídeo i pantalla digital Paint i Power Point. Internet (Google, Viquipèdia, correus electrònics, etc.) Raó per la quals les fa servir: Bàsicament perquè l’alumnat avanci en el domini d’eines que li serviran molt a nivell de Secundària i més endavant, tant com usuaris com en el món laboral. I també perquè permeten moltes possibilitats i són molt engrescadores. Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar) Cercar informació per diferents vies: a nivell oral, llibres, Internet, etc. Exposar i debatre els possibles temes a desenvolupar, com fer un esquema, els passos a seguir per tal de tenir en un determinat format la seva exposició. Escriure els documents necessaris i recollir el material, informació, suports que voldran utilitzar: fotografies, enregistraments, una determinada adreça, etc. Caldrà treballar com realitzar una portada d’un treball o millorar en l’ús d’uns determinats programes: Power Point. Dibuixar amb Paint per a fer il·lustracions, títols, etc. per al material escrit. Enregistrar entrevistes amb el director del centre, la cuinera, el conserge i fer una sessió de fotos a diferents indrets de l’escola. engrescadores. Dificultats trobades En un primer moment costa molt d’endegar tota la tasca, però un cop delimitat tot el que el propi alumnat ha de fer i llançat el repte que les exposicions en grups seran tan bones com ells vulguin la cosa va anar millorant. El fet de no disposar de més ordinadors portàtils, càmeres i vídeos va dificultar en alguns casos el procés. L’aparició de certs problemes tècnics, qüestions no resoltes a diferents grups, la demanda d’assessorament o ajuda va ser molt gran. El fet que es delimités el paper del professorat i els adults en tot el procés va ser útil i del tot necessari. També hi va haver alguns grups que van tenir certes dinàmiques no prou positives. La mediació d’altres companys i els mestres va encarrilar prou bé les situacions no desitjades: discussions de què fer, com i qui, protagonisme excessiu d’alguns membres de l’equip, etc. La correcció, riquesa i presentació dels textos, tant orals com escrits. Es va incidir molt en aquest punt per tal que fos una tasca compartida des del respecte i la col·laboració. Ajuda / col·laboració emprada La proposta va comptar amb la implicació, cooperació i assessorament d’altres membres de la comunitat educativa: equip directiu, professorat, monitors, famílies. Van recórrer a altres mestres i pares per avançar en certes qüestions tècniques. La Comissió TAC i el coordinador tecnològic de l’Institut escola va ser un pilar fonamental en el guiatge de certes qüestions a l’alumnat: tractament de la imatge, so, muntatge dels vídeos, divulgació de les creacions, etc. Paper de l’alumnat Implicar-se i ser peça cabdal del seu aprenentatge: abans fins i tot de començar les tasques, elegir les propostes, compartir la seva feina, i també del procés avaluatiu, etc. Vetllar pel bon ambient de treball en el grup, la millora de l’aprenentatge, l’assoliment dels objectius marcats i que tothom avanci, millori i participi. Realitzar personalment o en grup totes aquelles actuacions que s’han acordat, tot intentant respectar els temps, l’autonomia i el bon funcionament escolar. Presentar les seves exposicions. Servir de pont d’un determinat grup o alumne amb els altres per a avançar en les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Paper dels mestres Fer una planificació i temporització de les sessions, perfilant més que les activitats a fer, els possibles camins i recursos necessaris. Guiatge, recordatori, recolzament i assessorament permanent als diferents grups que ho precisaven (ja heu fet l’entrevista? Anem ara a parlar amb el coordinador! Molt bé amb aquest petit esquema que heu de completar...). Motivar a treballar en equip, el procés d’avaluació, noves propostes de treball, etc. Mostrar la disponibilitat de recursos i programes, el seu bon ús i les opcions bàsiques adients. Servir de pont d’un determinat grup o alumne amb els altres per a avançar en les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Resultats

Observacions Ha estat una activitat molt engrescadora que ens ha fet treballar molt, però que ha obert moltes possibilitats i facilitarà l’assoliment de nous aprenentatges, fites i nous reptes. Procés avaluatiu de l’aprenentatge Es planteja l’avaluació com un procés integral i interrelacionat amb el procés d’aprenentatge, on el paper de l’alumnat serà també primordial. No tetes les activitats que s’han dut a terme són avaluables i en molts casos, el més important posar-se d’acord amb els criteris avaluatius, com valorar una determinada tasca i veure les possibles sortides. Per tant, al llarg de totes les sessions es vara autoavaluació, coavaluació i, en els casos necessàries, avaluació per part d’altres persones que no formen part dels grups. Lliçons apreses S’avança molt més en l’aprenentatge quan són no només els responsables de dur-les a terme, sinó de planificar-les, avaluar-les i difondre-les. És sorprenent la quantitat de coses que surten quan es vol parlar del nostre centre: l’alumnat, el professorat, d’on ve la cuinera, l’entorn, perquè és diu, es fa o és aquí i no d’una altra manera? Més que preocupar-nos pel resultat final, cal vetllar perquè l’alumne i el grup del que forma part treguin el millor que tenen al llarg de les sessions. El respecte per la tasca feta, el material recollit i, per tot plegat, tot el que té a veure amb el centre, millora molt si l’alumnat s’implica i tota la comunitat educativa n’és sabedora i, sobretot, beneficiària d’això.

Cercar altres casos

He analitzat quatre casos semblant a Kite (Vegeu Annex II) que poden representar o bé un pas previ al que jo plantejo o bé una possible continuïtat. Els casos presentats a l’aula que he analitzat tenen una estreta relació amb el que plantejo i els he trobat molt útils i interessants (Vegeu Annex III).

Història completa

Bona nit, Manel. En primer lloc voldria agrair-te que hagis volgut parlar sobre un dels projectes que dueu al vostre centre, utilitzant les tecnologies. Gràcies a tu, pel teu interès. Jo estic encantat de poder-te explicar el que l’alumnat ha estat fent aquests dies amb les eines informàtiques i digitals. Precisament d’això voldria que ens parlessis abans de res, la teva experiència en TICs, els recursos del teu centre i el context d’aprenentatge del vostre alumnat. Com ja saps, sóc especialista d’anglès, tot i que ara faig de tot menys impartir aquesta llengua. Enguany sóc un dels tutors d’un dels dos sisès del nostre Institut escola. A la classe hi ha 25 alumnes que a grans trets mostra un comportament, actitud, treball i interès bo. La majoria d’ells venen de famílies pobres i alguns de família mitja, tot i que llevat d’alguna excepció són famílies bastant estructurades i on els pares es preocupen al seu nivell dels aprenentatges del seus fills. M’imagino, doncs, que a casa molts d’ells no tindran ordinador... No et creguis, en tot cas alguns d’ells van a cibers o a casa d’altres amics i comparteixen els seus equips, jocs, etc. El que sí que és cert és que la possibilitat d’accedir a Internet a casa és baix. Per això crec que des del centre és molt important que es potenciïn al màxim totes aquelles activitats que d’una altra manera no farien. I aquí entra la vostra proposta de la qual m’agradaria que ens en fessis una pinzellada. La nostra intenció bàsica era que l’alumnat realitzés tot un seguit d’activitats en grups de 3 0 4 que a més de ser engrescadores fossin útils per a l’escola. Vam pensar diferents possibilitats: la preparació d’una de les festes que celebrem, un ampli recull fotogràfic per temes, promocions i activitats. Al final ens vam decidir a plantejar una proposta senzilla però que podria donar molt lloc: “Que cada grup preparés una petita exposició en el format que els mateixos escollissin sobre alguna cosa relacionada amb l’escola”. O sigui que el tema bàsic de l’activitat ho vau decidir els mestres? Així és, va ser de les poques coses que vam donar per fetes. Tot i que si t’hi fixes el tema és tant ampli que els grups van tenir suficient per a escollir, després d’una pluja d’idees sobre els possibles treballs a fer. En aquell moment vam deixar clar que el procés iniciat era obert i que l’important és que anés avançant el grup amb acords, perquè sempre es podrien presentar modificacions tan en el tema escollit, el format, les dades recollides, el material i les eines utilitzades, etc. I això no podia suposar una dificultat afegida per al grup? Nosaltres vam pensar que tot el contrari. El fet que ells anessin construir el seu treball, bandejant algunes de les propostes que inicialment s’havien acordat, ampliar algun aspecte concret o afegir-ne d’altres podria ser un eficaç instrument de treball, a més d’incidir de ple en la coavaluació. I un cop els grups han escollit els temes, quin va ser el següent pas? Van presentar una temporització bàsica de tot el procés. Aquesta va ser una de les altres coses que els vam donar fetes i acotades. Del que es tractava és que tinguessin clar uns passos bàsics a seguir i quines serien les dades. Així que van parlar que havien de plantejar un esquema inicial de l’exposició. Tindrien dues setmanes per buscar tota mena d’informació, material, etc. i al mateix temps anessin pensant com voldrien fer la seva exposició. Evidentment que vam preveure que hi hagués dues sessions d’Informàtica abans d’això. El cas que tant a la classe de català com a altres es van treballar els esquemes i, anteriorment, els alumnes individualment havien fet algunes exposicions orals sobre fets concrets. És a dir, que no és una proposta aïllada sinó que ve a continuació d’altres? Així és. Prèviament s’havien fet tot un seguit d’activitats que permetrien si més no unes eines bàsiques a l’hora de fer el treball. Per exemple l’ús dels cercadors d’Internet, el processador de textos o de la càmera i el vídeo digital. Amb la qual cosa m’he oblidat de dir-te que un altre punt que vam oferir als grups va ser la possibilitat de disposar de tot allò que necessitessin i estigués al centre. També això ho vam recollir al mural que es va fer per aquesta activitat, com en altres ocasions. I poc més t’haig de dir. No diràs que aquí s’acaba aquesta activitat? Ni molt menys, perquè un cop s’han assentat els pilars fonamentals de la tasca, quedaries sorprès de la dinàmica generada als diferents grups, la dèria per fer coses i fer-les bé, la demanda permanent de recursos i alternatives. Vam decidir que a tutoria canalitzaríem tota aquesta allau de propostes que estaven fent. Per exemple els qui havien de parlar del professorat, vam plantejar al principi de fer una petita xerrada amb el director, després ell els va dir perquè no la gravaven en comptes d’estar escrivint... I així en altres coses. En definitiva, consideres que ha estat un bon exemple d’aprenentatge significatiu amb l’ús de les tecnologies? Només cal esmentar les exposicions que es van fer i que vegis tots els treballs finals. I el més bo del cas, després de tot es van crear unes dinàmiques de treball que el centre a volgut aprofitar amb la implicació de l’alumnat. Per exemple a l’hora de prendre fotos o enregistrar les festes, cançons, presentar alguna jornada, etc. Hi ha una cosa que m’ha sobtat de la conversa i és que hem parlat més bé poc de les tecnologies, dels programes i de les tasques que amb aquests recursos han fet els alumnes. Jo crec que aquest és també un altre dels mèrits d’aquesta activitat. Els recursos romanen com invisibles fins que de cop i volta els necessites. Com fa uns anys va passar amb els diccionaris o racons de lectura a l’aula, sabies que hi eren però comptaven igual que els llapis, els regles o el mateix mobiliari. L’important era i és l’ús que se’n feia i la dinàmica que s’hi crea. No es tracta que esporàdicament es faci un ús de la Viquipèdia, o dediquem una sessió a treballar amb la càmera i les fotos, com tampoc de passar-nos sessions fent determinats programes educatius o copiar poemes preciosos del llibre de text. El que nosaltres creiem és que els portàtils, per exemple, o la pròpia PDI a la classe han de ser molt més que tot això. Si un alumne sap que la seva àvia o la seva germaneta llegirà, veurà o escoltarà la seva exposició crec que tindrà més cura de fer-lo bé i fer-ho sense errors ortogràfics... I si en el camí aprèn mecanismes de correcció, oli en un llum! En definitiva, veig que n’estàs convençut que n’estàs convençut que aquest cas és un veritable model d’aprenentatge significatiu? No sé pas quan, però sí creiem que pot ser útil de portar-ho a terme de nou. De tota manera no és un cas aïllat, hi ha hagut companys i companys d’altres centres que han plantejat casos molt semblants. Si tot plegat a obert totes aquests camins crec que un proper pas hauria de ser que un alumne o grup determinat endegués per iniciativa pròpia activitats semblants o altres més complexes. Pensem que un dels objectius que cercàvem, l’ús significatiu d’un seguit de programes i recursos que els seran molt important a la vida, ha estat abastament assolit sense gairebé ni proposar-nos-ho. El fet que amb tota normalitat hagin hagut de recórrer al Word i hagin pogut veure les possibilitat que tenia. O aprendre a utilitzar altres propostes que ja coneixien, però que no s’havien trobat en la necessitat d’emprar-les, per presentar totes les fotos fetes amb el Power Paint, però també amb altres format de presentació digital... Moltes gràcies, Manel, per haver volgut compartir amb tots nosaltres aquest cas i enhorabona pels resultats.

Un cas il·lustratiu d’aprenentatge significatiu 

recolzat per les TIC

D’acord amb el que apunta Jonassen (Obra citada) i el que hem pogut veure als apunts de l’assignatura i les lectures recomanades, aquesta proposta que plantejo s’insereix de ple en el que entenem per aprenentatge significatiu recolzat per les TIC, ja que se’n fa l’ús més adient i raonable que l’alumnat considera i necessita i amb un enfocament clarament col·laboratiu i de treball en equip.

En primer lloc el treball fonamental del substancial del projecte recau en el propi alumnat que no només és la part activa més important en el desenvolupament del mateix, sinó que s’implica en tot el procés abans fins i tot d’endegar-lo, en la seva avaluació i en les propostes de millora i de futur que s’hi puguin fer. Per això primerament he avançat la tasca de l’alumnat i he intentat reduir, tant com la pròpia dinàmica complexa de la proposta, com dels procediments i recursos a emprar m’han permès, les actuacions finalistes del professorat.

En aquest sentit cal dir que, si bé el tema marc de l’activitat la marquen els professors, seran els alumnes a partir dels seus interessos, necessitats i motivacions que escolliran el tema concret, els recursos i formats adients i les activitats que considerin que cal fer. Per tant, també en això l’alumne és el protagonista conjuntament amb els seus companys de grup del procés d’aprenentatge i són, en última instància, els verdaders artífexs i responsables del treball fet i la presentació i divulgació del mateix. Això també li confereix una major significació ja que en la valoració final no només compta l’anterior procés d’implicació total de l’alumnat, sinó també el resultat final i, el que és més important, la utilitat del mateix i la promoció de valors tan importants com la cohesió de la comunitat educativa, la bona relació entre l’alumnat, el professorat i les famílies o una millora substancial de les activitats d’ensenyament-aprenentatge que se’n deriven.

Tot això i el fet que ells mateix hagin d’escollir i utilitzar les eines tecnològiques que necessiten per a les exposicions fa que aquest procés de recerca (tota mena d’informacions, dades, etc), recull de material i produccions (fotografies, objectes, enregistraments de so i imatge, etc.), la confecció de l’esquema inicial, etc. siguin activitats molt motivadores. I això lligat amb l’ús que se’n fa del treball és molt engrescador.

Un altre punt a tenir en compte és que la proposta treballa tot un seguit de competències cabdals, competència comunicativa, d’autonomia personal, de relació amb els altres i l’entorn, ... d’una manera integral i interrelacionada, tant pel que fa a les àrees, com als diferents horaris i espais. En aquest sentit cal destacar, per exemple els pont que s’hi estableixen entre l’alumnat i altres mentre de la comunitat educativa (equip directiu, monitors/es, cuinera i altres treballadores del menjador, etc.). També en aquest punt podem dir que representa un veritable aprenentatge creatiu, autònom, prosocial i solidari, entre altres moltes coses perquè gairebé autònomament l’alumne i el grup creen uns textos expositius que fan un servei al centre, que ajuden a millorar el clima de convivència i que permet traslladar-ho a altres cases, fer xerrades amb l’alumnat més petit o oferir les produccions a tothom (Exposició als passadissos, a nivell d’Internet, etc.).

Els grups, la classe i l’escola, amb aquest enfocament competencial i rellevant, esdevenen veritables comunitats d’aprenentatge, que afavoreixen la construcció del coneixement amb la interacció de tots els seus membres, aportant els coneixements, habilitats i interessos al conjunt, i recolzant, enfortint o superant els companys i els altres grups a l’hora de fer la feina, de superar entrebancs, fer-ne les valoracions oportunes o plantejant millores, canvis o nous reptes. Per tant és un procés que pot ser plenament intencional i un aprenentatge contextualitzat, sobretot tenint en compte que la tasca a fer té a veure directament amb un entorn ben proper i important per a l’alumnat, l’escola, i que facilitarà conèixer-lo més i, també i significativament, obrir-lo més als seus pares, les famílies i l’entorn del centre.

En definitiva, amb la participació activa de l’alumnat, la implicació de tot el grup i el recolzament de tots els grups i el professorat implicat es pot aconseguir uns aprenentatges significatius que, per la seva pròpia naturalesa i dinàmica, estarà recolzat per la utilització de les TIC que esdevenen així, sense cap ànim de calçador, un recurs de primer ordre en tant que és el propi alumnat que les escull, les cerca o demana, en fa l’ús que considera més adient i es tenen a l’abast abans, mentre i a l’hora de presentar el treball.