Cas: AN3M A 3XPOSAR LLIUR3M3NT I VIUR3 L’3SCOLA |
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén |
L’alumnat dels dos 6è (Cicle superior de Primària) avancen en l’ús de programes informàtics, com Word, Paint, Excel, Power Point o un cercador d’Internet, a través d’activitats útils, engrescadores, significatives i necessàries del seu “món real”.
És l’alumnat més grans de Primària del nostre Institut escola i, malgrat ser dos grups força heterogenis, tant a nivell competencial com de necessitats i interessos, en ambdós cursos mostren molt interès pel que fa a les tasques col·laboratives, l’ús de les tecnologies i les activitats de creació i comunicació. Serà el propi alumnat l’encarregat de crear exposicions sobre temes ben diversos, escollir-ne el format, els recursos i eines a emprar, etc.
Aquest cas forma part d’un projecte d’escola per tal d’implicar tota la comunitat educativa en el bon funcionament del centre i les tasques de promoció, comunicació i cohesió.
|
(Accés al text) Índex: Contingut
|
Tot preparant l’escena de les exposicions i vivències |
|
Informació del mestre |
|
Fites en la història
|
|
Activitats de la història o cas |
Bàsicament perquè l’alumnat avanci en el domini d’eines que li serviran molt a nivell de Secundària i més endavant, tant com usuaris com en el món laboral. I també perquè permeten moltes possibilitats i són molt engrescadores.
En un primer moment costa molt d’endegar tota la tasca, però un cop delimitat tot el que el propi alumnat ha de fer i llançat el repte que les exposicions en grups seran tan bones com ells vulguin la cosa va anar millorant.
El fet de no disposar de més ordinadors portàtils, càmeres i vídeos va dificultar en alguns casos el procés.
L’aparició de certs problemes tècnics, qüestions no resoltes a diferents grups, la demanda d’assessorament o ajuda va ser molt gran. El fet que es delimités el paper del professorat i els adults en tot el procés va ser útil i del tot necessari.
També hi va haver alguns grups que van tenir certes dinàmiques no prou positives. La mediació d’altres companys i els mestres va encarrilar prou bé les situacions no desitjades: discussions de què fer, com i qui, protagonisme excessiu d’alguns membres de l’equip, etc.
La correcció, riquesa i presentació dels textos, tant orals com escrits. Es va incidir molt en aquest punt per tal que fos una tasca compartida des del respecte i la col·laboració.
La proposta va comptar amb la implicació, cooperació i assessorament d’altres membres de la comunitat educativa: equip directiu, professorat, monitors, famílies. Van recórrer a altres mestres i pares per avançar en certes qüestions tècniques. La Comissió TAC i el coordinador tecnològic de l’Institut escola va ser un pilar fonamental en el guiatge de certes qüestions a l’alumnat: tractament de la imatge, so, muntatge dels vídeos, divulgació de les creacions, etc.
|
|
Ha estat una activitat molt engrescadora que ens ha fet treballar molt, però que ha obert moltes possibilitats i facilitarà l’assoliment de nous aprenentatges, fites i nous reptes.
Es planteja l’avaluació com un procés integral i interrelacionat amb el procés d’aprenentatge, on el paper de l’alumnat serà també primordial. No tetes les activitats que s’han dut a terme són avaluables i en molts casos, el més important posar-se d’acord amb els criteris avaluatius, com valorar una determinada tasca i veure les possibles sortides. Per tant, al llarg de totes les sessions es vara autoavaluació, coavaluació i, en els casos necessàries, avaluació per part d’altres persones que no formen part dels grups.
|
|
He analitzat quatre casos semblant a Kite (Vegeu Annex II) que poden representar o bé un pas previ al que jo plantejo o bé una possible continuïtat. Els casos presentats a l’aula que he analitzat tenen una estreta relació amb el que plantejo i els he trobat molt útils i interessants (Vegeu Annex III). |
Història completa |
Bona nit, Manel. En primer lloc voldria agrair-te que hagis volgut parlar sobre un dels projectes que dueu al vostre centre, utilitzant les tecnologies.
Gràcies a tu, pel teu interès. Jo estic encantat de poder-te explicar el que l’alumnat ha estat fent aquests dies amb les eines informàtiques i digitals.
Precisament d’això voldria que ens parlessis abans de res, la teva experiència en TICs, els recursos del teu centre i el context d’aprenentatge del vostre alumnat.
Com ja saps, sóc especialista d’anglès, tot i que ara faig de tot menys impartir aquesta llengua. Enguany sóc un dels tutors d’un dels dos sisès del nostre Institut escola. A la classe hi ha 25 alumnes que a grans trets mostra un comportament, actitud, treball i interès bo. La majoria d’ells venen de famílies pobres i alguns de família mitja, tot i que llevat d’alguna excepció són famílies bastant estructurades i on els pares es preocupen al seu nivell dels aprenentatges del seus fills.
M’imagino, doncs, que a casa molts d’ells no tindran ordinador...
No et creguis, en tot cas alguns d’ells van a cibers o a casa d’altres amics i comparteixen els seus equips, jocs, etc. El que sí que és cert és que la possibilitat d’accedir a Internet a casa és baix. Per això crec que des del centre és molt important que es potenciïn al màxim totes aquelles activitats que d’una altra manera no farien.
I aquí entra la vostra proposta de la qual m’agradaria que ens en fessis una pinzellada.
La nostra intenció bàsica era que l’alumnat realitzés tot un seguit d’activitats en grups de 3 0 4 que a més de ser engrescadores fossin útils per a l’escola. Vam pensar diferents possibilitats: la preparació d’una de les festes que celebrem, un ampli recull fotogràfic per temes, promocions i activitats. Al final ens vam decidir a plantejar una proposta senzilla però que podria donar molt lloc: “Que cada grup preparés una petita exposició en el format que els mateixos escollissin sobre alguna cosa relacionada amb l’escola”.
O sigui que el tema bàsic de l’activitat ho vau decidir els mestres?
Així és, va ser de les poques coses que vam donar per fetes. Tot i que si t’hi fixes el tema és tant ampli que els grups van tenir suficient per a escollir, després d’una pluja d’idees sobre els possibles treballs a fer. En aquell moment vam deixar clar que el procés iniciat era obert i que l’important és que anés avançant el grup amb acords, perquè sempre es podrien presentar modificacions tan en el tema escollit, el format, les dades recollides, el material i les eines utilitzades, etc.
I això no podia suposar una dificultat afegida per al grup?
Nosaltres vam pensar que tot el contrari. El fet que ells anessin construir el seu treball, bandejant algunes de les propostes que inicialment s’havien acordat, ampliar algun aspecte concret o afegir-ne d’altres podria ser un eficaç instrument de treball, a més d’incidir de ple en la coavaluació.
I un cop els grups han escollit els temes, quin va ser el següent pas?
Van presentar una temporització bàsica de tot el procés. Aquesta va ser una de les altres coses que els vam donar fetes i acotades. Del que es tractava és que tinguessin clar uns passos bàsics a seguir i quines serien les dades. Així que van parlar que havien de plantejar un esquema inicial de l’exposició. Tindrien dues setmanes per buscar tota mena d’informació, material, etc. i al mateix temps anessin pensant com voldrien fer la seva exposició. Evidentment que vam preveure que hi hagués dues sessions d’Informàtica abans d’això. El cas que tant a la classe de català com a altres es van treballar els esquemes i, anteriorment, els alumnes individualment havien fet algunes exposicions orals sobre fets concrets.
És a dir, que no és una proposta aïllada sinó que ve a continuació d’altres?
Així és. Prèviament s’havien fet tot un seguit d’activitats que permetrien si més no unes eines bàsiques a l’hora de fer el treball. Per exemple l’ús dels cercadors d’Internet, el processador de textos o de la càmera i el vídeo digital. Amb la qual cosa m’he oblidat de dir-te que un altre punt que vam oferir als grups va ser la possibilitat de disposar de tot allò que necessitessin i estigués al centre. També això ho vam recollir al mural que es va fer per aquesta activitat, com en altres ocasions. I poc més t’haig de dir.
No diràs que aquí s’acaba aquesta activitat?
Ni molt menys, perquè un cop s’han assentat els pilars fonamentals de la tasca, quedaries sorprès de la dinàmica generada als diferents grups, la dèria per fer coses i fer-les bé, la demanda permanent de recursos i alternatives. Vam decidir que a tutoria canalitzaríem tota aquesta allau de propostes que estaven fent. Per exemple els qui havien de parlar del professorat, vam plantejar al principi de fer una petita xerrada amb el director, després ell els va dir perquè no la gravaven en comptes d’estar escrivint... I així en altres coses.
En definitiva, consideres que ha estat un bon exemple d’aprenentatge significatiu amb l’ús de les tecnologies?
Només cal esmentar les exposicions que es van fer i que vegis tots els treballs finals. I el més bo del cas, després de tot es van crear unes dinàmiques de treball que el centre a volgut aprofitar amb la implicació de l’alumnat. Per exemple a l’hora de prendre fotos o enregistrar les festes, cançons, presentar alguna jornada, etc.
Hi ha una cosa que m’ha sobtat de la conversa i és que hem parlat més bé poc de les tecnologies, dels programes i de les tasques que amb aquests recursos han fet els alumnes.
Jo crec que aquest és també un altre dels mèrits d’aquesta activitat. Els recursos romanen com invisibles fins que de cop i volta els necessites. Com fa uns anys va passar amb els diccionaris o racons de lectura a l’aula, sabies que hi eren però comptaven igual que els llapis, els regles o el mateix mobiliari. L’important era i és l’ús que se’n feia i la dinàmica que s’hi crea. No es tracta que esporàdicament es faci un ús de la Viquipèdia, o dediquem una sessió a treballar amb la càmera i les fotos, com tampoc de passar-nos sessions fent determinats programes educatius o copiar poemes preciosos del llibre de text. El que nosaltres creiem és que els portàtils, per exemple, o la pròpia PDI a la classe han de ser molt més que tot això. Si un alumne sap que la seva àvia o la seva germaneta llegirà, veurà o escoltarà la seva exposició crec que tindrà més cura de fer-lo bé i fer-ho sense errors ortogràfics... I si en el camí aprèn mecanismes de correcció, oli en un llum!
En definitiva, veig que n’estàs convençut que n’estàs convençut que aquest cas és un veritable model d’aprenentatge significatiu?
No sé pas quan, però sí creiem que pot ser útil de portar-ho a terme de nou. De tota manera no és un cas aïllat, hi ha hagut companys i companys d’altres centres que han plantejat casos molt semblants. Si tot plegat a obert totes aquests camins crec que un proper pas hauria de ser que un alumne o grup determinat endegués per iniciativa pròpia activitats semblants o altres més complexes. Pensem que un dels objectius que cercàvem, l’ús significatiu d’un seguit de programes i recursos que els seran molt important a la vida, ha estat abastament assolit sense gairebé ni proposar-nos-ho. El fet que amb tota normalitat hagin hagut de recórrer al Word i hagin pogut veure les possibilitat que tenia. O aprendre a utilitzar altres propostes que ja coneixien, però que no s’havien trobat en la necessitat d’emprar-les, per presentar totes les fotos fetes amb el Power Paint, però també amb altres format de presentació digital...
|
Un cas il·lustratiu d’aprenentatge significatiu
D’acord
amb el que apunta Jonassen (Obra citada) i el que hem pogut veure als apunts de
l’assignatura i les lectures recomanades, aquesta proposta que plantejo
s’insereix de ple en el que entenem per aprenentatge
significatiu recolzat per les TIC,
ja que se’n fa l’ús més adient i raonable que l’alumnat considera i necessita i
amb un enfocament clarament col·laboratiu
i de treball en equip.
En
primer lloc el treball fonamental del
substancial del projecte recau en el propi alumnat
que no només és la part activa més
important en el desenvolupament del mateix, sinó que s’implica en tot el procés
abans fins i tot d’endegar-lo, en la seva avaluació i en les propostes de
millora i de futur que s’hi puguin fer. Per això primerament he avançat la
tasca de l’alumnat i he intentat reduir, tant com la pròpia dinàmica complexa
de la proposta, com dels procediments i recursos a emprar m’han permès, les
actuacions finalistes del professorat.
En
aquest sentit cal dir que, si bé el tema marc de l’activitat la marquen els
professors, seran els alumnes a partir dels seus interessos, necessitats i motivacions que escolliran el tema
concret, els recursos i formats adients i les activitats que considerin que cal
fer. Per tant, també en això l’alumne és el protagonista conjuntament amb els
seus companys de grup del procés d’aprenentatge i són, en última instància, els
verdaders artífexs i responsables del
treball fet i la presentació i divulgació del mateix. Això també li
confereix una major significació ja que en la valoració final no només compta
l’anterior procés d’implicació total de l’alumnat, sinó també el resultat final
i, el que és més important, la utilitat del mateix i la promoció de valors tan
importants com la cohesió de la comunitat educativa, la bona relació entre
l’alumnat, el professorat i les famílies o una millora substancial de les
activitats d’ensenyament-aprenentatge que se’n deriven.
Tot
això i el fet que ells mateix hagin d’escollir i utilitzar les eines
tecnològiques que necessiten per a les exposicions fa que aquest procés de
recerca (tota mena d’informacions, dades, etc), recull de material i
produccions (fotografies, objectes, enregistraments de so i imatge, etc.), la
confecció de l’esquema inicial, etc. siguin activitats molt motivadores. I això lligat amb l’ús que se’n fa del
treball és molt engrescador.
Un
altre punt a tenir en compte és que la proposta treballa tot un seguit de
competències cabdals, competència comunicativa, d’autonomia personal, de
relació amb els altres i l’entorn, ... d’una manera integral i
interrelacionada, tant pel que fa a les àrees, com als diferents horaris i
espais. En aquest sentit cal destacar, per exemple els pont que s’hi
estableixen entre l’alumnat i altres mentre de la comunitat educativa (equip
directiu, monitors/es, cuinera i altres treballadores del menjador, etc.).
També en aquest punt podem dir que representa un veritable aprenentatge creatiu, autònom, prosocial i solidari, entre altres
moltes coses perquè gairebé autònomament l’alumne i el grup creen uns textos
expositius que fan un servei al centre, que ajuden a millorar el clima de
convivència i que permet traslladar-ho a altres cases, fer xerrades amb
l’alumnat més petit o oferir les produccions a tothom (Exposició als
passadissos, a nivell d’Internet, etc.).
Els
grups, la classe i l’escola, amb aquest enfocament competencial i rellevant,
esdevenen veritables comunitats
d’aprenentatge, que afavoreixen la construcció del coneixement amb la interacció
de tots els seus membres, aportant els coneixements, habilitats i interessos al
conjunt, i recolzant, enfortint o superant els companys i els altres grups a
l’hora de fer la feina, de superar entrebancs, fer-ne les valoracions oportunes
o plantejant millores, canvis o nous reptes. Per tant és un procés que pot ser
plenament intencional i un aprenentatge contextualitzat, sobretot tenint en
compte que la tasca a fer té a veure directament amb un entorn ben proper i
important per a l’alumnat, l’escola, i que facilitarà conèixer-lo més i, també
i significativament, obrir-lo més als seus pares, les famílies i l’entorn del
centre.
En
definitiva, amb la participació activa de l’alumnat, la implicació de tot el
grup i el recolzament de tots els grups i el professorat implicat es pot
aconseguir uns aprenentatges significatius que, per la seva pròpia naturalesa i
dinàmica, estarà recolzat per la utilització de les TIC que esdevenen així, sense cap ànim de calçador, un recurs de primer ordre en tant que
és el propi alumnat que les escull, les cerca o demana, en fa l’ús que
considera més adient i es tenen a l’abast abans, mentre i a l’hora de presentar
el treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada